Des de l'ATENEU SOLIDARI - ASSOCIACIÓ ROSA MARIA ESTEBAN volem agrair a totes les persones que ens han mostrat el seu suport al nostre projecte. A l'Ajuntament de Bigues i Riells, al seu alcalde i regidors i tota la gent que treballa pel municipi.
Sabem que el nostre projecte és ambiciós, que pot ser que es quedi en un projecte més, que, amb tota seguretat, remourà més d'una consciència, que farà que la gent parli, tant bé com malament.
Tots els membres de la Junta fan la seva feina d'una manera altruista, sense rebre cap remuneració econòmica, tal i com indiquen els estatuts, que deixa les seves hores de dormir a un costat quan es tracta de fer el treball pel qual s'han ofert.
Des d'aqui, donar les gràcies a la Maribel i al Michel per tot el temps invertit al BANC DE TEMPS, al Jesús, al Faustino, a la Rosa i a l'Alberto per les hores de cap de setmana dedicades a la gatera. A l'Anna i la Pilar (i les dues Júlies) per treballar sense queixar-se a les fires, al Joan per aguantar estoicament que la seva parella acabi de pintar per marxar...
A tots els socis que col·laboren econòmicament a sostenir les despeses que es generen, sobretot pel projecte ATENEA, AMICS DELS ANIMALS.
I a tots els que han fet possible que aquest somni es faci realitat. Sobretot a aquells que ja no estan físicament, però que ens inspiren cada dia a continuar a pesar dels entrebancs.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)
Miquel Marti i Pol